Agenda 4t EP

Anuncios

Tir en Fona

El taller de tir en fona està enmarcat dins el projecte Els nostres avantpassats els romans.

En primer lloc tots els alumnes vàren contruir una fona amb fil de pita.

En segón lloc els alumnes vàren realitzar dues sessions pràctiques utilitzant la fona que havien construit els dies anteriors.

Agrair especialment a Raúl Lopera per la seva entrega i paciència amb el grup, un luxe poder participar amb alumnes de ESO per poder compartir coneixements i pasions per una activitat molt nostre i que hem de conservar.

Preparem la sortida a Cornia Nou

800px-Talaiot_oest_de_Cornia_Nou_(Menorca).JPG

Enllaços d’interès:

Wikipèdia

Museu Menorca

Propostes cronològiques

Proposta cronològica del Museu de Menorca

Un dels esquemes cronològics per el període talaiòtic a Menorca ha estat proposat per Lluís Plantalamor.[1] Segons aquest autor, als voltants del 1500 aC es produeix un canvi cultural important, a causa de l’arribada de gent forana a l’illa de Menorca. Es van abandonant els sistemes de vida anteriors i apareixen les primeres concentracions de cases i vilatges, en els quals es dóna una prioritat defensiva (amb muralles i talaiots), una jerarquització social, l’especialització de la feina en comunitat i la gradual complexitat en els rituals i en les creences religioses. Es distingeixen quatre períodes:

Talaiòtic I (1500-1000 aC)

Període de transició. Perduren els sistemes d’enterrament del període anterior (amb navetes d’enterrament), però s’introdueixen nous models constructius, a causa d’una necessitat defensiva de la comunitat (talaiots i muralles). Es perfecciona la manufactura de la ceràmica i s’introdueix la metal·lúrgia del bronze. El monument més característic de la nova cultura és el talaiot. Pot definir-se com una gran torre troncocònica (troncopiramidal també a Mallorca), les parets de les quals estan bastides per una cara externa de grans blocs i una cara interna construïda amb pedres de menor volum; l’espai entre ambdós paraments s’ha reblert amb pedres més petites i terra. A Menorca el talaiot és poc freqüent que tingui cambra interior, per tant sol ser massís.

Talaiòtic II (1000-700 aC)

S’abandonen els sistemes constructius del pretalaiòtic i es desenvolupen les grans concentracions urbanes. Es reafirma la jerarquització social i la divisió de la feina, fruit d’un estadi cultural plenament urbà. És a partir d’aquesta etapa que es construeixen uns santuaris únics a la Mediterrània: les Taules. Són uns recintes de planta més o menys en forma de ferradura, delimitats per una murada ciclòpia on s’intercalen columnetes i on al seu interior s’alça una gran columna monolítica de base rectangular coronada amb un capitell pla i molt sobresortint que dóna lloc a l’analogia d’una taula[4][5][6][7][8]

Talaiòtic III (700-300 aC)

Els progressius contactes comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos porten els talaiòtics a reforçar els seus llogarets amb construccions defensives addicionals amb bastions i torres de defensa. D’altra banda, s’introdueixen noves modalitats constructives, les cases circulars amb pati central, i apareixen objectes sumptuaris de bronze i armanent de ferro.

Talaiòtic IV (400/300-123 aC)

El comerç amb les grans civilitzacions marineres de la Mediterrània s’intensifica. Es passa d’un simple intercanvi d’objectes preuats (segurament dirigits a enaltir als cabdills talaiòtics) a un traspàs de béns i aliments bàsics. Roma es converteix en una potència hegemònica, i això anirà en detriment de Menorca, que a poc a poc va quedant-se arraconada un cop l’aliat cartaginès és vençut. Els poblets interiors són destruïts i reconstruïts durant les guerres púniques però finalment van caient en decadència. Els santuaris talaiòtics (les Taules) es van abandonant. En canvi, prenen importància els nuclis talaiòtics situats a la vora dels ports naturals més importants. La presència continuada de comerciants forasters fa acostar als seus embarcadors comunitats talaiòtiques tardanes.

Font: Període talaiòtic a Menorca